português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
REHABILITACIO D'EDIFICIS []
Referències trobades:
894   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 45
anar a la pàgina                         


1 / 894
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Rehabilitació parcial i canvi d'ús d'una masia del s. XVI la Torre Gran [Fitxer informàtic] / Míriam Prat González ; [dirigit per: Jacinto Bachs Folch]
Prat González, Míriam


2012
Dirigida per: Bachs Folch, Jacinto. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica II, 2012
1 recurs electrònic
Projecte final de carrera.

L'objectiu del present treball és explicar la història de la Torre Gran i del seu entorn, estudiar l'estat actual del complex i realitzar una nova proposta de rehabilitació enfocada cap a un canvi d'ús del mas realitzant una proposta inicial d'hotel. La Torre gran és un complex format per tres edificis: el mas amb la torre de guaita adjacent i dos edificis que en el seu origen tenien usos ramaders. Els tres edificis es disposen de tal manera que creen un pati intern. Actualment es troba abandonat des de fa anys i es busca un comprador mentre es van realitzant les obres de rehabilitació corresponents a un projecte realitzat l'any 2003.


Matèries: Projectes d'arquitectura ; Rehabilitació d'edificis ; Masies ; Restauració i conservació ; Arquitectura popular
Àmbit:Torroella de Montgrí
Cronologia:[2012]
Autors add.:Bachs Folch, Jacinto (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/2099.1/15103
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 894
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Nell'ex fabbrica di cioccolato = in the old chocolate factory
Gallanti, Fabrizio


En: Abitare, N. 596 (luglio-agosto 2020), p. 50-59 : il.
Dibuixos, fotografies, plantes, seccions. Text en italià i anglès.



Matèries: Projectes d'arquitectura ; Habitatge ; Rehabilitació d'edificis ; Arquitectes ; Arquitectura
Matèries:Anna & Eugeni Bach
Àmbit:Bisbal d'Empordà, la
Cronologia:2020
Autors add.:Bach, Eugeni (Il·l.)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 894
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Anna & Eugeni Bach : Dirk y la fábrica de chocolate



En: HIC> (Febrer 2020)
Alçats, fotografies i plantes.


Matèries: Projectes d'arquitectura ; Habitatge ; Rehabilitació d'edificis ; Arquitectes ; Arquitectura
Matèries:Anna & Eugeni Bach
Àmbit:Bisbal d'Empordà, la
Cronologia:2020
Autors add.:Bach, Eugeni (Il·l.)
Autors add.:Anna & Eugeni Bach
Accés: http://hicarquitectura.com/2020/02/anna-eugeni-bach-dirk-y-la-fabrica-de-chocolate/


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 894
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Remodelación interior del ayuntamiento de Sant Feliu de Guíxols



En: Oficinas Año XXXIII, n. 223 (Abr. 2000), p. 61-69
Fotografies, plantes, seccions. Arq.: Jordi Casadevall.



Matèries: Rehabilitació d'edificis ; Ajuntament ; Edificis ; Arquitectes ; Arquitectura
Matèries:Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols
Àmbit:Sant Feliu de Guíxols
Cronologia:2000


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 894
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Restauració de la capella i torre del castell-palau de la Bisbal d'Empordà / Anna Albó Riera
Albó i Riera, Anna


En: XXXVIIè Curset jornades internacionals sobre la intervenció en el patrimoni arquitectònic. "Patrimoni sacre: permanent innovació". Barcelona : AADIPA : COAC, 2014. p. 1-6


El castell-palau de la Bisbal d'Empordà és un edifici romànic, amb importants reformes d'època gòtica i barroca. Durant la dècada 1990 va ser restaurat de forma global a excepció de la capella, situada al terrat de l'edifici, a manera de torre. El 2011 es decideix completar la restauració de la capella. Al present article s'analitzen quins han estat els criteris a l'hora d'abordar la restauració així com les intervencions que s'han dut a terme i les solucions constructives proposades. Dos aspectes principals marquen les qüestions a resoldre en aquest projecte. El fet que es tenien molt poques dades sobre l'evolució històrica de la capella i de la part alta del castell, tot i ser una part que semblava haver patit moltes modificacions. I l'existència d'un paviment d'opus signinum a la capella, parcialment en mal estat, inclinat en sentit transversal i que semblava un dels paviments més antics conservats a l'edifici.


Matèries: Arquitectura religiosa ; Romànic ; Capelles ; Castells ; Rehabilitació d'edificis ; Restauració i conservació
Matèries:Castell-palau de la Bisbal d'Empordà
Àmbit:Bisbal d'Empordà, la
Cronologia:[2014]
Accés: http://hdl.handle.net/2099/16377


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 894
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Estrategias para la regeneración sostenible de asentamientos turísticos en la costa mediterránea. Proyectos de rehabilitación arquitectónica. / Anna Martínez Duran, Jordi Gordon Guerra, Xavier Martín Tost, Anna Peguero Piquer



En: Jornadas de Investigación Emergente en Conservación y Restauración de Patrimonio, Valencia, del 22-24 de septiembre 2014


La comunicación presenta los siete proyectos de rehabilitación que han resultado de las investigaciones que el grupo IAM, URL, ha desarrollado a través del proyecto I+D "Estrategias para la regeneración sostenible de asentamientos turísticos en la costa mediterránea", coordinado con la UPValencia en los años 2012-14. Dichos proyectos se han desarrollado por estudiantes del máster MPIA, arquitectos en formación doctoral, y miembros del IAM, especialistas en el proyecto arquitectónico, el territorio y la sostenibilidad. Dicha investigación propone la rehabilitación del patrimonio arquitectónico en desuso en el litoral como motor de regeneración del entorno en el que se sitúa. El primer paso fue la realización de un mapa tipológico de la costa catalana y de planos territoriales de las diferentes zonas en las que se situaban los objetos de estudio, con el objetivo de detectar las distintas problemáticas. Se definieron siete tipologías, sobre las que se desarrollaron los proyectos de regeneración: 1- Industria hotelera en las ciudades turísticas del litoral: Reforma de dos hoteles en el casco urbano de Sant Feliu de Guíxols, actualmente en proceso de subasta pública. 2- Grandes recintos de equipamiento en primera línea de costa: Antiguo Sanatorio de La Savinosa, en Tarragona, para el que se plantea un nuevo uso hotelero, cultural y de ocio. 3- Asentamientos turísticos de baja densidad: Conversión del hotel Cala Vinya, en desuso, en apartamentos tutelados, y rehabilitación de los servicios y espacios públicos comunes. 4- Usos culturales en frentes marítimos: Escenario para el festival de verano "Porta Ferrada" y marina seca enel puerto de Sant Feliu, generando nuevos espacios de paseo y ocio ligados al paisaje de la bahía. 5- Hotel emblemático: El hotel Panorama de Sant Feliu de Guíxols, singular por su enclave y su potencial para regenerar el entorno y personalizar el skyline de la ciudad. 6- Recuperación de la memoria histórica: Edificio de la destilería "Anis del Mono" en la playa de Badalona, para evitar su desaparición y mantener así un patrimonio histórico de gran valor para la ciudad. 7- Reconversión de servicios e infraestructuras: Estación de ferrocarril de Premià de Mar, con el objetivo de resolver la relación de estos pueblos con su frente marítimo, actualmente fracturada por el paso de trenes y vehículos. Los proyectos de rehabilitación de estos edificios, con la incorporación de nuevos usos ligados al turismo, han contemplado como prioritarios el mantenimiento de las características arquitectónicas y paisajísticas de los diferentes enclaves, así como la incorporación de criterios de sostenibilidad, en la construcción y en el uso, con la aplicación de sistemas pasivos de eficiencia energética. La resolución de estos casos concretos ha permitido extraer unas posibles estrategias de regeneración. El objetivo es definir unas pautas de actuación aplicables en casos parecidos, incluso por los organismos y las instituciones implicados.


Matèries: Arquitectura ; Projectes d'arquitectura ; Desenvolupament sostenible ; Rehabilitació d'edificis ; Turisme ; Hotels ; Litoral
Àmbit:Catalunya ; Sant Feliu de Guíxols ; Tarragona ; Badalona ; Premià de Mar
Cronologia:[2014]
Autors add.:Martínez Duran, Anna ; Gordon Guerra, Jordi ; Martín Tost, Xavier ; Peguero Piquer, Anna
Accés: http://hdl.handle.net/2072/449985


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 894
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Monasterio de Sant Felíu de Guíxols, método referencial y permanencia in-novada / Alberto Pla Gisbert
Pla i Gisbert, Albert


En: XXXVIIè Curset jornades internacionals sobre la intervenció en el patrimoni arquitectònic. "Patrimoni sacre: permanent innovació". Barcelona : AADIPA : COAC, 2014. p. 1-7


Esta intervención pretende manifestar el resultado de una reflexión que para este Curset de Patrimonio Sacro, se ha desarrollado entre los miembros que a lo largo de los casi 10 años han supuesto. No se trata de exponer un resultado ejecutado simplemente, sino de presentar un guión del trabajo coral que abarca desde la recuperación de una parte ruinosa parcial, hasta la puesta en marcha museística del conjunto monástico. El trabajo realizado no supone para nada la conclusión de los trabajos de restauración, ni de determinación permanente de los usos museísticos ni en dimensión ni en tipología de los mismos, pues todavía resta finalizar las últimas fases y guionizar los distintos usos museísticos que van apareciendo. Todo ello permite generar la base de lo que se expone aquí, y así ver como ha sido el resumen de los casi años de docencia en torno a la Rehabilitación, la Restauración, el Reuso, o como se le quiera llamar, y que en definitiva no ha sido más que compartir, con los futuros arquitectos, criterios, dudas y algún acierto que han puesto en nuevo uso, temporal o de contenido los espacios arquitectónicos, edificados o de su entorno urbano y paisajístico en distintos lugares y espacios de nuestro continente, siendo quizás por dimensión el Monasterio de Sant Feliu de Guíxols, el que marcó un hito en esta metodología. Durante las obras de intervención y a lo largo de todo su proceso, la formación de artesanos y oficios ligados a la Restauración ha sido un valor añadido que desde la UNIEMA, con los partners italianos y franceses que junto a los alumnos de la escuela catalana. Estos alumnos han hecho prácticas en formación en la Toscana, la región Limoussine y Catalunya, compartiendo distintas obras, siendo en Catalunya, y en este Monasterio el lugar donde se ha urdido un tejido de relación en el Patrimonio determinante para seguir colaborando a este nivel, incluso en estos momentos. Como siempre y en todo, este método y la postura de promoverlo, puede ser un acierto o un desacierto, pero lo más veraz, es que el pasado es irrevocablemente cierto, el presente brevísimo y fugaz y el futuro totalmente desconocido, ya lo decía Séneca, pero lo más cierto aún es que la brevedad del presente no puede justificar la ausencia de la reflexión y hacer que en el futuro sea anulada la lectura de autenticidad del pasado, del Patrimonio Cultural auténtico y original, lo que significaría un rotundo fracaso. Quizás suene a estar fuera de lugar esta visión del tema, pero siempre he procurado, que la intervención sea consecuencia de una reflexión más allá de la piedra y la grieta, la cultura sobreviene a todo el marco físico, el marco físico es hijo de la cultura y la cultura en el tiempo deviene la partitura de la historia, que algunas veces lamentablemente se estropea por distintas e inoportunas actuaciones. Este método fue aprendido inicialmente de mis maestros en este campo y compartidamente animado por los distintos partners con los que he colaborado, pero quiero subrayar en especial los jóvenes colaboradores, todos entusiastas y de distintas especialidades profesionales, que no han sido pocos, y todos excelentes, convirtiendo el trabajo en un aprendizaje colectivo donde creo que todos hemos salido más conocedores de lo que importaba, la permanencia del Patrimonio Cultural, que como ya se ha dicho antes, en el proceso de Restauración del Patrimonio Cultural e Históricos, no debe anularse ni la autenicidad ni la mtransferencia de la historia del Monumento, así pues manifestar que el aprendizaje mejor que se ha alcanzado, es que tenemos siempre la ocasión de incidir en ello, en un sentido o en otro, depende de nosotros, pues alguien dijo que la ciencia y la técnica son neutras, su utilización, NO. Es en esta ocasión, que quiero elevar mi más profundo y coral agradecimiento, a todos ellos que hemos estado juntos en este proceso y que hago extensivo o a los que todavía, en la confianza mútua, vamos iniciando nuevos trabajos.


Matèries: Arquitectura religiosa ; Monestirs ; Rehabilitació d'edificis ; Restauració i conservació
Matèries:Monestir de Sant Feliu de Guíxols
Àmbit:Sant Feliu de Guíxols
Cronologia:[2014]
Accés: http://hdl.handle.net/2099/16439


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 894
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Rehabilitació de les antigues naus portuàries de Calassanç: nou centre de formació nàuticopesquera a Sant Feliu de Guíxols [Fitxer informàtic] / Anna Lletjós Mallofré ; [dirigit per: Arturo Frediani i Sarfati]
Lletjós Mallofré, Anna


2020
Dirigida per: Frediani i Sarfati, Arturo. Universitat Politècnica de Catalunya, 2020
1 recurs electrònic
Projecte final de carrera.

El projecte arquitectònic desenvolupa un nou centre de formació nàuticopesquera a Sant Feliu de Guíxols, per mitjà de la rehabilitació d'un conjunt de tres naus portuàries amb valor arquitectònic que actualment es troben en desús.


Matèries: Projectes d'arquitectura ; Instal·lacions industrials ; Ports ; Rehabilitació d'edificis ; Centres d'ensenyament ; Nàutica
Matèries:Port de Sant Feliu de Guíxols
Àmbit:Sant Feliu de Guíxols
Cronologia:[2020]
Autors add.:Frediani i Sarfati, Arturo (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/2117/342367
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 894
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Reforma integral de la Torre de les Punxes a Girona [Fitxer informàtic] / Christian Fernández Padilla ; [dirigit per: Janina Puig Costa]
Fernández Padilla, Christian


2020
Dirigida per: Puig Costa, Janina. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Representació Arquitectònica, 2020
1 recurs electrònic
Projecte final de carrera.

Todo nace de un veraneo en las playas de S' Agaró cuando un edificio con sus picos reclamó en la lejanía mi atención. De aquí parte todo este proyecto en el que se estudia los orígenes de este edificio situado en la playa de Sant Pol, entendiendo su historia y recorriendo sus estancias con un punto de vista más que técnico. La motivación nace de la recuperación de este edificio, con una distribución acorde a nuestros tiempos y una tecnología que prevé el futuro de la casa como un lugar próspero en el que pasar un verano despreocupado. Esta finca llamada oficialmente Casa Estrada actualmente se encuentra en estado semiabandonada, ya que a finales de 2008 se intentó recuperar gracias a una licencia que la permitía convertir en un Restaurante. Finalmente, debido a los altos costes económicos, altos costes burocráticos y del vecindario, el proyecto fue abandonado. La reforma integral interior que propongo es la de volver habitable este espacio, que ha sido deteriorado con el paso del tiempo, partiendo de las reformas que fueron abandonadas, intentando aprovechar las modificaciones realizadas e intentando hacer el mínimo impacto posible sobre la estructura. El edificio de nueve torres con sus punxes azuladas se trata de un edifico central de dos plantas con un ala de la planta baja que se extiende a lo largo de la calle, con dos casetas en su exterior y un gran jardín.


Matèries: Projectes d'arquitectura ; Rehabilitació d'edificis ; Modernisme ; Arquitectura ; Cases
Matèries:
Àmbit:Sant Feliu de Guíxols
Cronologia:[2020]
Autors add.:Puig Costa, Janina (Dir.)
Autors add.:Arxiu de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Accés: http://hdl.handle.net/2117/327526
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 894
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Rehabilitación de la fortificación costera de Salvament en Sant Feliu de Guíxols [Fitxer informàtic] / Estela Díaz Mediavilla ; [dirigit per: Pedro Baringo Sabater, María Begoña Andrés Baroja]
Díaz Mediavilla, Estela


2015
Dirigida per: Baringo Sabater, Pedro; Andrés Baroja, María Begoña. Universitat Politècnica de Catalunya, 2015
1 recurs electrònic
Projecte final de carrera.

La rehabilitación de la Fortificación de Salvament en Sant Feliu de Guíxols es el eje alrededor del cual gira este proyecto. La idea surge a través de una colaboración entre el Ayuntamiento de dicho municipio y los profesores Pedro Baringo Sabater y Begoña Andrés Baroja, centrada en la adecuación del acceso a dicha fortificación. Dado que la fortificación de Salvament es un claro registro histórico, es importante hacer un análisis previo y contextualizado de este tipo de construcciones, con lo que el proyecto se divide en dos partes, la primera centrada en el estudio de las fortificaciones y la segunda en el proyecto de rehabilitación de la construcción en cuestión. La fortificación de campaña, que por definición se construye en periodos bélicos, surge de la necesidad de protección humana y material, de vigilancia y de ataque. Su evolución a lo largo de la historia no deja de ser un reflejo de la evolución de la humanidad, tanto en conocimientos como en ideologías, por lo que son elementos a estudiar y a preservar, independientemente de su estética, de su emplazamiento y del bando por el que fueron edificados. La primera parte de este trabajo se centra en la definición de sus características, elementos, tipologías, etc., contextualizándolo históricamente dentro del periodo de la Guerra Civil Española y geográficamente en Cataluña, concretamente en Sant Feliu de Guíxols. La rehabilitación de la Fortificación de Salvament está dentro de un proyecto de recuperación de la memoria histórica por parte del Ayuntamiento. Se centra básicamente en la de adecuación del acceso, la limpieza del interior, adecuación de paramentos y suministro eléctrico a fin de musealizar el emplazamiento. Como se ha indicado anteriormente, la segunda parte de este trabajo consiste en el proyecto de dicha rehabilitación, cuyo contenido se rige por lo estipulado en la Ley de Contratos del Sector Público. Al tratarse de un caso real se incluye dentro del trabajo una breve descripción del proceso de contratación de estas obras.


Matèries: Projectes d'arquitectura ; Fortificacions ; Restauració i conservació ; Rehabilitació d'edificis
Matèries:Fortificació del Salvament de Sant Feliu de Guíxols
Àmbit:Sant Feliu de Guíxols
Cronologia:[2015]
Autors add.:Baringo Sabater, Pedro (Dir.) ; Andrés Baroja, María Begoña (Dir.)
Autors add.:Arxiu de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Accés: http://hdl.handle.net/2117/76628
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 894
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Rehabilitació dels banys de Sant Elm a Sant Feliu de Guíxols: els banys més antics de la costa brava [Fitxer informàtic] / Marc Peig Font ; [dirigit per: Delfina Berasategui Berasategui, Alberto Pla Gisbert]
Peig Font, Marc


2014
Dirigida per: Berasategui Berasategui, Delfina; Pla Gisbert, Alberto. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Construccions Arquitectòniques II, 2014
1 recurs electrònic
Projecte final de carrera. Modalitat pràcticum. Empresa: despatx d'arquitectura Albert & CO.


Matèries: Projectes d'arquitectura ; Banys públics ; Rehabilitació d'edificis ; Arquitectura ; Arquitectes
Matèries: Bordas i Salellas, Joan (1888-1961) ; Guitart i Lostaló, General (1859-1926)
Matèries:Banys de Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols
Àmbit:Sant Feliu de Guíxols
Cronologia:[2014]
Autors add.:Berasategui Berasategui, Delfina (Dir.) ; Pla i Gisbert, Albert (Dir.)
Autors add.:Arxiu de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Accés: http://hdl.handle.net/2099.1/25344
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 894
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Rehabilitació de la Casa Estrada [Fitxer informàtic] / Alejandra García Álvarez ; [dirigit per: Ricard Bonadona Cabarrocas]
García Alvarez, Alejandra


2012
Dirigida per: Bonadona Cabarrocas, Ricard. Universitat de Girona, 2012
1 disc òptic (CD-ROM)
Projecte final de carrera (Arquitectura Tècnica) .



Matèries: Projectes d'arquitectura ; Edificis ; Rehabilitació d'edificis ; Cases
Matèries:Casa Estrada de Sant Feliu de Guíxols
Àmbit:Sant Feliu de Guíxols
Cronologia:[2012]
Autors add.:Bonadona Cabarrocas, Ricard (Dir.)
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 894
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Rehabilitació i canvi d'ús de l'antiga caserna dels carabiners [Fitxer informàtic] / Gemma Ruiz Garcia ; [dirigit per: Pere Casadevall Soliva]
Ruiz Garcia, Gemma


2011
Dirigida per: Casadevall Soliva, Pere. Universitat de Girona, 2011
1 disc òptic (CD-ROM)
Projecte final de carrera (Arquitectura Tècnica).



Matèries: Projectes d'arquitectura ; Rehabilitació d'edificis ; Conversió d'edificis ; Casernes ; Colònies escolars ; Edificis
Àmbit:Sant Feliu de Guíxols
Cronologia:[2011]
Autors add.:Casadevall Soliva, Pere (Dir.)
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 894
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Antic hospital de Sant Feliu de Guíxols estudi històric, patrimonial i actual. Estudi patològic i proposta d'actuació [Fitxer informàtic] / Ferran Sintes Rello ; [dirigit per: Miquel Àngel Chamorro Trenado]
Sintes Rello, Ferran


2010
Dirigida per: Chamorro Trenado, Miquel Àngel. Universitat de Girona, 2010
1 disc òptic (CD-ROM)
Projecte final de carrera (Arquitectura Tècnica).



Matèries: Projectes d'arquitectura ; Hospitals ; Rehabilitació d'edificis ; Restauració i conservació
Àmbit:Sant Feliu de Guíxols
Cronologia:[2010]
Autors add.:Chamorro Trenado, Miquel Àngel (Dir.)
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 894
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Escola Municipal de Música Juli Garreta i Arboix [Fitxer informàtic] / Rubén Milena Segura ; [dirigit per: Francesco Ranocchi Di Cesare, Josep Maria Torra]]
Milena Segura, Rubén


2020
Dirigida per: Ranocchi Di Cesare, Francesco; Torra, Josep Maria. Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior, 2020
1 recurs electrònic
Treball final de grau.

El projecte neix principalment de la necessitat d'ampliar els espais de l'actual Escola de Música de Sant Feliu de Guíxols, donada la creixent demanda de places durant els darrers anys. L'emplaçament triat es considera idoni en trobar-se entre equipaments de tipus cultural com son el Teatre Municipal Narcís Masferrer, el conjunt històrico-artístic del Monestir i la Porta Ferrada, el Museu d'Història de la ciutat, l'actual Espai Thyssen, així com del futur Museu Thyssen. També es troba molt a prop de l'actual Escola de Música i d'altres equipaments on es realitzen diverses activitats extraescolars, com són el Pavelló Poliesportiu i la Piscina Municipal de La Corxera. Així doncs, el projecte també té per objecte generar una reordenació urbana, on l'edifici proposat s'establirà com a lligam d'aquest nucli d'equipaments, generant alhora un gran espai de relació en forma de plaça i donant ús a un espai que actualment es troba marginat i descontextualitzat, amb funció de aparcament en superfície, tot i trobar-se en un indret privilegiat. A més a més, aquest espai podrà ser utilitzat com zona complementària del Festival Porta Ferrada, situant-se a escassos metres del monument i relacionant-se amb el principal tret carasterístic del mateix, la Cultura. Cal afegir que el solar en qüestió es troba classificat al POUM amb la clau E4 per a Equipaments Culturals, la qual cosa fa viable la seva implantació (...).


Matèries: Projectes d'arquitectura ; Escola municipal ; Ensenyament de la música ; Rehabilitació d'edificis ; Equipaments culturals
Matèries:Escola Municipal de Música de Sant Feliu de Guíxols i Platja d'Aro
Àmbit:Sant Feliu de Guíxols
Cronologia:[2020]
Autors add.:Ranocchi Di Cesare, Francesco (Dir.) ; Torra, Josep Maria (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10256/21496
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 894
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Rehabilitació asil Surís: l'art per a la incluso social de les persones majors [Fitxer informàtic] / Carlota Ararà Desfossé ; [dirigit per: Àlex Sibils Ensesa]
Ararà Desfossé, Carlota


2016
Dirigida per: Sibils Ensesa, Àlex. Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior, 2016
1 recurs electrònic
Treball final de grau.

El projecte vol proposar la incorporació del col.lectiu que viu a l'asil dins la societat mitjançant dos passos: el primer és que el jardí passa a ser pùblic, d'ùs per a la ciutat i transitat peatonalment al llarg del dia; l'altre, la rehabilitació de l'asil, donant-li una nova arquitectura, i una nova funció. A Sant Feliu de Guíxols l'art sempre ha tingut un paper molt reªllevant. És aquí on la persona gran pot aportar un bocinet a d'altres persones, i al mateix temps, eviªtant la marginació. El projecte tracta d'incorporar la ciutadania a l'asil, on els avis puguin realitzar les tasques d'ensenyament, direcció i exposició d'aquest art, encara present en les seves mans. Es planteja doncs, una arquitectura molt oberta i diàfona, d'espais àmplis i versàtils, que convidi al barri, a la ciutat i al turisme a formar part de l'art de Sant Feliu de Guíxols, de la mà de la nostra gent gran. És sabut que trobem grans artistes a Sant Feliu, així doncs, que aquests puguin transªmetre els seus coneixements a d'altres, formant una mena de taller i de aplec artístic on es poden exposar obres realitzades i fomentar la cultura de la pintura, escultura, etc. El projecte analitza l'entorn Surís a diferents escales, començant per la de la Costa brava, fins a acabar al estat actual de l'edifici.


Matèries: Projectes d'arquitectura ; Residències geriàtriques ; Equipaments culturals ; Rehabilitació d'edificis ; Urbanisme
Àmbit:Sant Feliu de Guíxols
Cronologia:[2016]
Autors add.:Sibils Ensesa, Àlex (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10256/12766
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 894
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Reforma i ampliació del Monestir de Sant Feliu de Guíxols per tal d'ubicar-hi el futur Museu Carmen Thyssen, del projecte museogràfic i del projecte d'urbanització de l'entorn, així com de les corresponents direccions d'obres [Fitxer informàtic]
Felip Ordis, Olga


2019
1 recurs electrònic


Matèries: Monestirs ; Rehabilitació d'edificis ; Conversió d'edificis ; Museus d'art ; Projectes d'arquitectura ; Certàmens
Matèries:Monestir de Sant Feliu de Guíxols
Àmbit:Sant Feliu de Guíxols
Cronologia:2019
Autors add.:Camps i Povill, Josep ; Albornoz, Tuñón
Autors add.:Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols ; Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Projectes Arquitectònics
Accés: http://hdl.handle.net/2117/389294


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 894
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Reforma integral interior de l'antic ajuntament de La Bisbal d'Empordà [Fitxer informàtic] / Martí Sais Pons ; [dirigit per: Gustavo de Gispert Irigoyen]
Sais Pons, Martí


2017
Dirigida per: Gispert Irigoyen, Gustavo de. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Representació Arquitectònica, 2017
1 recurs electrònic
Treball final de carrera.

El present treball consisteix a desenvolupar un projecte de reforma integral interior del que era l'ajuntament i posteriorment els jutjats de La Bisbal d'Empordà. Actualment en l'edifici no si realitza cap pràctica ni activitat. És un edifici noucentista de 360m2 amb planta rectangular i consta de planta baixa, i dos plantes P1 i P2. Es tracta d'un equipament públic i en el Pla de Barris de La Bisbal d'Empordà s'inclou la rehabilitació i reforma de l'esmentat edifici, però no s'especifica la seva finalitat, doncs encara no s'ha decidit quin serà el seu ús. En l'esmentat projecte s'ha optat per reformar l'edifici convertint-lo en pisos de protecció oficial, conservant l'essència exterior de l'edifici. El projecte consta de : - Una memòria històrica de l'edifici - El desenvolupament de l'estat actual - Una proposta de reforma, a nivell descriptiu i constructiu, realitzant un predisseny de les instal·lacions Finalment s'annexa la documentació gràfica corresponent. L'objectiu principal és obtenir una millora de l'edifici, tan física com funcional, conservant les façanes noucentistes. S'han utilitzat per al seu desenvolupament mètodes estàndard de dibuix (Autocad), de presa de dades (cinta mètrica, fotografies, anotacions,..), i de recerca de informació (arxius físics i virtuals). L'estudi històric ha desvelat diverses singularitats constructives de l'edifici, i l'estudi previ ha posat de manifest algunes deficiències funcionals. El resultat obtingut ha estat una proposta que pot servir de base per a una posterior reforma formal per part de l'Ajuntament de La Bisbal d'Empordà.


Matèries: Projectes d'arquitectura ; Rehabilitació d'edificis ; Ajuntament ; Edificis ; Noucentisme
Matèries: Martínez, Pelayo (1898-1978)
Matèries:Ajuntament de la Bisbal d'Empordà
Àmbit:Bisbal d'Empordà, la
Cronologia:[0000 - 2017]
Autors add.:Gispert Irigoyen, Gustavo de (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/2117/118471
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 894
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Insonorització d'una discoteca i locals d'assaig per a grups de música a la Bisbal d'Empordà [Fitxer informàtic] / Lluís Ribas Bach ; [dirigit per: Jordi Comas Baron]
Ribas Bach, Lluís


2010
Dirigida per: Comas Baron, Jordi. Universitat de Girona, 2010
1 disc òptic (CD-ROM) (Projectes de fi de carrera. Enginyeria Tècnica Industrial. Mecànica) 
Treball final de carrera.



Matèries: Edificis ; Projectes ; Rehabilitació d'edificis ; Discoteques
Àmbit:Bisbal d'Empordà, la
Cronologia:2010
Autors add.:Comas Baron, Jordi (Dir.)
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 894
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Catalana: de la ceràmica al circ [Fitxer informàtic] / Ramon Heras Casademont ; [dirigit per: Àlex Sibils Ensesa]
Heras Casademont, Ramon


2017
Dirigida per: Sibils Ensesa, Àlex. Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior, 2017
1 recurs electrònic
Treball final de grau (Arquitectura).

Remodelació i adaptació de la fàbrica La Catalana, la qual és d'una tipologia típica del segle XX, quan dels tradicionals obradors de terrissa s'evolucionà a noves formes de producció i de treball i demandaven una espai diferent al tradicional. La fàbrica es composa de quatre naus que han estat ampliades al llarg del anys i d'una sèrie d'edificacions adherides. Els espais ocupats per les naus es destinaran a construir una Escola de circ.


Matèries: Projectes d'arquitectura ; Rehabilitació d'edificis ; Instal·lacions industrials ; Fàbriques ; Equipaments culturals ; Circ ; Centres d'ensenyament
Matèries:Escola de Circ La Guixera de Salt
Àmbit:Salt
Cronologia:2017
Autors add.:Sibils Ensesa, Àlex (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10256/14544
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 45
anar a la pàgina                         

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3